dilluns, 20 de juny del 2011
dijous, 24 de febrer del 2011
Recomano el llibre!
-BEL AMOR MAS ALLÁ DE LA MUERTE -
De Care Santos .- http://www.belamormasalladelamuerte.com/secciones/la-autora/
l'
editorial és EDICIONES SM i aquest llibre va ser publicat al
És de gènere fantàstic però, t' enganxes de seguida.
Belinda = Bel ja no reconeix allò que formava el seu món. Tots els éssers estimats semblen haver-se convertit en estranys. No té ni idea de què està passant, però està disposada a esbrinar-ho, encara que hagi de suportar les conseqüències de saber-ho tot. D'una altra manera, podria perdre Isma, l'amor de la seva vida, per sempre. En el seu cap sona una tornada: I'll be ok.
A mi m'agraden molt aquest tipus de llibres i la meva mare mirant pàgines el va veure i em va cridar, em va llegir 2 arguments, el de Emily Strange: Los dias perdidos: http://www.papelenblanco.com/i
nfantil-juvenil/los-dias-perdidos-la-primera-novela-de-emily-the-strange
I aquest de Bel.
He de reconèixer que al principi en cridava més l' atenció el de l'Emily però vaig llegir el petit resum de Bel dues o tres vegades i em va encantar. Des d'aquell moment no parava de demanar-lo i al final me'l van comprar.
Aquest llibre és una fantasia d'amor perquè pot ser que no sigui real però els sentiments si que ho són i els pot tenir qualsevol.
Aquest llibre el podria interessar a gent com la Paola i la Valeria de 2n de l'institut Julia Minguell. Per cert, vaig posar una entrada dedicada a elles i aquest llibre.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Crónica
Una de les coses que em va agradar més va ser veure el carrer de les mosques.
A questa es l’ imatge del carrer de les mosques.
A aquest carrer és molt estret, d’aquí el seu nom.
Es pot passar bé, però l’han posat una tanca no sé perquè, suposo
que és per a que ningú entri i tingués la mala sort de que es fes mal dins o no poder sortir. Perquè com he dit, és molt estret i depèn de quin adult, no pot entrar.
Un altre cosa que em va agradar va ser la catedral gòtica.
Hi ha dos tipus de catedral gòtica, la que més em va agradar és aquesta:
Aquesta és l’ imatge de la catedral gòtica.
Es diu que és gòtica per la seva
estructura. Normalment aquest tipus de catedrals gòtiques acostumen a ser en punxa i ser molt altes, sempre pujant cap a munt.
Una altre cosa que les classifica són les finestres. Tenen els vidres de color
aines i estampats, imagineu-vos quan li toca el sol, com deu ser per a dins.
Quina meravella!
També vam anar a la plaça del rei on ens esperava la guia.
Aquesta és l’ imatge de la plaça del rei.
És bastant gran i sempre hi ha gent, molta o poca però sempre hi ha alguna persona.
Això no ens ho van explicar, però jo sé que en les escales d’aquesta plaça es on els reis van rebre a Colom en una de les seves visites.
Amb la guia vam passar per molts llocs, ella ens va fer la visita al museu i també pels carrers. Vam passar per la plaça Sant Jaume, on estaven fent una manifestació.
dijous, 10 de febrer del 2011
La pagina web de l' escritora de: Bel amor mas alla de la muerte
diumenge, 23 de gener del 2011
El racó preferit del meu cos
Estic parlant de la meva boca, en concret, els llavis.
Els meus llavis son carnosos m’encanten els meus llavis, m’he fet un pearcing al llavi inferior però, encara i així, són bonics.
M’agrada poder canviar-los el color, un dia clars, un altre foscos, un altre brillen a l’altre no...
Se’m tallen sovint però jo hi poso un potingue que em dóna la meva mare i tornen a ser suaus.
Els llavis serveixen per moltes coses, l’ús més normal és per pintar-los i fer una bona combinació amb el to del cos. Un altre és molt quotidià es per fer petons, demostrar que estimes a aquella persona i fas l’ acte de acostar-te i... PAM!
Li fas un petó que el deixes sense alè.
dimarts, 11 de gener del 2011
El meu nom: Nerea
Nere = Mia, A = la. En basc l'article Sempre s'afegeix Darrere de la paraula.
Nerea té únicament 2 significat: Nerea-"Mia" en euskera o basc i Nerea-dona del mar "sirena" o “nimfa” en grec.
Aquest últim deriva de Nereida, les nereides eren sirenes.
Nerea en basc també vol dir "la mateixa" .
Quan era petita no m’ agradava el meu nom i sempre deia que quan fos gran me’l canviaria per Merche.
Aquest nom el va escollir el meu pare per l’ equip de futbol Real Sociedad, que és l’ equip que li ha agradat des de petit, i com que aquest equip és basc doncs d’ aquí el meu nom.
Nerea era una nena molt maca que vivia en un poblet espanyol amb els seus pares i els seus germans. Malgrat la seva gran bellesa no tenia cap amiga i es portava molt malament amb els seus germans. Volia sempre ser el centre d'atenció de totes les reunions, parlar de si mateixa, oblidant als que l'envoltaven.Interrompia les converses de la gent gran amb unes historietes sense importància, despertant en aquests adults un sentiment de ràbia.
Els dies d'escola, les seves companyes fugien d'ella. No suportaven els seus aires de grandesa, els seus constants crítiques, les seves mentides incessants. Nerea era una nena impertinent i malvada. Volia ser la més guapa, la més intel ligent, la més interessant i no s'adonava que a poc a poc tothom la deixava de costat.
Quant una alumna portava roba o sabates noves, Nerea martiritzava als seus pares perquè li compressin el mateix.L'endemà, amb les seves noves peces, gallegen pel pati, mentre les altres nenes jugaven sense fer-li cas.
Un dia durant l'hora del pati, Nerea va treure de la seva motxilla l'última game-boy que li van regalar els seus avis i va començar a jugar. Marta, una nena de la seva classe es va acostar i li va demanar que li prestés la maquineta. Nerea es va negar contestant que anés a comprar-se una. Quant va acabar la frase, van sortir de la seva boca pedres, terra i flors podrides.
Unes rialles van esclatar pel pati de l'escola. Tots els alumnes s'estaven burlant d'ella. Sabien que la bruixa del poble s'estaven cansant de l'actitud de Nerea i l'estava castigant. Nerea va voler plorar i no va poder, en comptes d'això els seus ulls van començar a tancar repetides vegades sense que pogués controlar-los.
Disgustada, va intentar escapar-se i no va poder. Es va passar el dia sent el centre d'atenció dels nens i nenes de l'escola. A cada vegada que obria la boca per protestar sortia un raig de pedres ...
Quan va arribar a la casa, els pares molt preocupats la van portar al metge. Petrificat, el bon senyor va confessar que desconeixia aquesta nova malaltia i els va recomanar portar-la a la capital per consultar amb un especialista. Van tornar a casa molt torbats. Era la primera vegada que passava un cas semblant al poble i no sabien a qui dirigir-se.
Maria, la cuinera, els va aconsellar que consultessin amb Brillosinbrillo, la bruixa del poble, abans de marxar a Madrid.
Es van dirigir cap a la seva cabana, caminant, ja que no existia cap carretera que conduís cap a l'habitatge de l'anciana. Al cap d'unes dues hores, per fi van arribar davant de la casa de la bruixa. Gripaus i serps vigilaven la porta d'entrada. No es van atrevir a entrar.
Esperar que la dona, alertada pels crits dels corbs, sortís cridant i tirant galledes d'aigua bruta. Albirant a la família que esperava davant de la seva porta, va modular la seva veu amb un to melodiós i els va fer passar dins de la barraca.
Quant van entrar, la vella casa es va transformar en una bella mansió i la bruixa es va transfigurar en una preciosa fada. Abans que poguessin explicar els fets, Brillosinbrillo els va exposar que el que li passava a Nerea, no era ni més ni menys que un càstig que ella mateixa li havia imposat per la seva repelent conducta.Fins no canviés d'actitud, seguirien naixent de la seva boca terra, pedres i flors podrides. Cap metge podria mai curar-lo.
Van tornar a casa molt entristits. Nerea havia estat sempre una nena molt altiva i molt capritxosa. Era impossible que aconseguís suplir la seva manera de ser per un altre més afable.
Desfilar els dies uns darrere d'uns altres sense que Nerea adoptés una actitud diferent. A l'escola seguia sent el centre d'interès pels brots de pedres que emergien de la seva boca. Tots els alumnes es burlaven d'ella.
Un dia, durant l'esbarjo, Nerea es va anar a parlar amb la Marta, va compartir amb ella el seu dinar i li va prestar la joguina que li havien comprat els seus pares pel seu aniversari. En uns minuts es van fer amigues i Nerea va entendre a partir d'aquest moment que ni la bellesa, ni els béns materials substituïen l'amistat.
Quant Nerea va somriure, l'encís es va desfer.
Era ja una nena agradable i assenyada i no ànsia més ser la protagonista. Volia ser com els altres i viure feliç amb els seus nous amics.
dilluns, 22 de novembre del 2010
