El meu nom: Nerea

Encara que existeix el nom Nereo (Nedar) d'origen grec i a Espanya no el fa servir gairebé ningú, Nerea prové del Basc.
Nere = Mia, A = la. En basc l'article Sempre s'afegeix Darrere de la paraula.
Nerea té únicament 2 significat: Nerea-"Mia" en euskera o basc i Nerea-dona del mar "sirena" o “nimfa” en grec.
Aquest últim deriva de Nereida, les nereides eren sirenes.
Nerea en basc també vol dir "la mateixa" .

Jo crec que els meus pares van encertar amb el meu nom encara que molts companys diuen que també en podrien haver posat Laura però a mi no em sembla que tingui cara de Laura.
Quan era petita no m’ agradava el meu nom i sempre deia que quan fos gran me’l canviaria per Merche.
Aquest nom el va escollir el meu pare per l’ equip de futbol Real Sociedad, que és l’ equip que li ha agradat des de petit, i com que aquest equip és basc doncs d’ aquí el meu nom.

El conte de Nerea:
Nerea era una nena molt maca que vivia en un poblet espanyol amb els seus pares i els seus germans. Malgrat la seva gran bellesa no tenia cap amiga i es portava molt malament amb els seus germans. Volia sempre ser el centre d'atenció de totes les reunions, parlar de si mateixa, oblidant als que l'envoltaven.Interrompia les converses de la gent gran amb unes historietes sense importància, despertant en aquests adults un sentiment de ràbia.
Els dies d'escola, les seves companyes fugien d'ella. No suportaven els seus aires de grandesa, els seus constants crítiques, les seves mentides incessants. Nerea era una nena impertinent i malvada. Volia ser la més guapa, la més intel ligent, la més interessant i no s'adonava que a poc a poc tothom la deixava de costat.
Quant una alumna portava roba o sabates noves, Nerea martiritzava als seus pares perquè li compressin el mateix.L'endemà, amb les seves noves peces, gallegen pel pati, mentre les altres nenes jugaven sense fer-li cas.
Un dia durant l'hora del pati, Nerea va treure de la seva motxilla l'última game-boy que li van regalar els seus avis i va començar a jugar. Marta, una nena de la seva classe es va acostar i li va demanar que li prestés la maquineta. Nerea es va negar contestant que anés a comprar-se una. Quant va acabar la frase, van sortir de la seva boca pedres, terra i flors podrides.
Unes rialles van esclatar pel pati de l'escola. Tots els alumnes s'estaven burlant d'ella. Sabien que la bruixa del poble s'estaven cansant de l'actitud de Nerea i l'estava castigant. Nerea va voler plorar i no va poder, en comptes d'això els seus ulls van començar a tancar repetides vegades sense que pogués controlar-los.
Disgustada, va intentar escapar-se i no va poder. Es va passar el dia sent el centre d'atenció dels nens i nenes de l'escola. A cada vegada que obria la boca per protestar sortia un raig de pedres ...
Quan va arribar a la casa, els pares molt preocupats la van portar al metge. Petrificat, el bon senyor va confessar que desconeixia aquesta nova malaltia i els va recomanar portar-la a la capital per consultar amb un especialista. Van tornar a casa molt torbats. Era la primera vegada que passava un cas semblant al poble i no sabien a qui dirigir-se.
Maria, la cuinera, els va aconsellar que consultessin amb Brillosinbrillo, la bruixa del poble, abans de marxar a Madrid.
Es van dirigir cap a la seva cabana, caminant, ja que no existia cap carretera que conduís cap a l'habitatge de l'anciana. Al cap d'unes dues hores, per fi van arribar davant de la casa de la bruixa. Gripaus i serps vigilaven la porta d'entrada. No es van atrevir a entrar.
Esperar que la dona, alertada pels crits dels corbs, sortís cridant i tirant galledes d'aigua bruta. Albirant a la família que esperava davant de la seva porta, va modular la seva veu amb un to melodiós i els va fer passar dins de la barraca.
Quant van entrar, la vella casa es va transformar en una bella mansió i la bruixa es va transfigurar en una preciosa fada. Abans que poguessin explicar els fets, Brillosinbrillo els va exposar que el que li passava a Nerea, no era ni més ni menys que un càstig que ella mateixa li havia imposat per la seva repelent conducta.Fins no canviés d'actitud, seguirien naixent de la seva boca terra, pedres i flors podrides. Cap metge podria mai curar-lo.

Van tornar a casa molt entristits. Nerea havia estat sempre una nena molt altiva i molt capritxosa. Era impossible que aconseguís suplir la seva manera de ser per un altre més afable.
Desfilar els dies uns darrere d'uns altres sense que Nerea adoptés una actitud diferent. A l'escola seguia sent el centre d'interès pels brots de pedres que emergien de la seva boca. Tots els alumnes es burlaven d'ella.
Un dia, durant l'esbarjo, Nerea es va anar a parlar amb la Marta, va compartir amb ella el seu dinar i li va prestar la joguina que li havien comprat els seus pares pel seu aniversari. En uns minuts es van fer amigues i Nerea va entendre a partir d'aquest moment que ni la bellesa, ni els béns materials substituïen l'amistat.
Quant Nerea va somriure, l'encís es va desfer.
Era ja una nena agradable i assenyada i no ànsia més ser la protagonista. Volia ser com els altres i viure feliç amb els seus nous amics.